Orvepard.org

Aquest apartat neix a partir de les consultes efectuades als historiadors locals Josep Lladonosa i Xavier Benet i a diversos veïns del barri, així com de consultes sobre treballs i llebres de la història de Lleida que inclouen informació del barri de Pardinyes.

L'exèrcit de Cèsar qeu venia de la Gàl·lia -França- acampà prop de Corbins i els intents de vèncer els exèrcits de Pompeu, comandats per Afrani i Petreu, es van fer construint i destruint ponts sobre el riu Segre, més avall de la confluència amb el Cinca i prop del turó de Gardeny, segons consta en documents i escrits qeu fan referència a la Gerra Civil entre Cèsar i Pompeu (49-31 a.d.C.). És doncs versemblant situar a Pardinyes moviments de tropes del Cèsar, quie havia arribat a Hispània amb 900 genets i a qui calia el ferratge produït per aquestes hortes com abastament per al seu exèrcit.

Tot i això, la primer referència arqueològica que tenim de Pardinyes és l'existència d'una necròpolis romana. Aquesta necròpolis es trobava extramus del que fou la ciutat romana de Lleida. Eren zones destinades a enterraments properes als camins de sortida i a les villes suburbanes, sense arribar a construir pròpiament cementiris.

L'any 1926, amb motiu de l'edificació de l'actual estació del ferrocarril, es descobriren una sèrie de tombes-sarcòfags de pedra i plom i enterraments que formarien part d'un dels diversos cementiris d'aquella època. Aquesta necròpolis romana va ser usada, al menys des del segle II de la nostra era fins a finals del segle Vè. Entre les seves restes destaquen un mosaic polícrom i les làpides, entre elles la de Teodora, qeu són el primer testimoni del cristianisme a la nostra ciutat, segons s'ha publicat en els "Quadenrs Municipals de la Paeria".

La primera notícia documental de Pardinyes és del 8 de setembre de 1151. En aquesta data s'explica la forma en què es va adjudicar la partida de les Pardinyes als repobladors de Lleida: al Bisbat, Sant Salvador de la Vilanova del Bisbe i Pardinyes Altes; als Templers, l'Areny de Pardinyes, i als Comtes del Pallars, les Pardinyes Baixes. Aquests propietaris van repartir les terres amb l'obligació de plantar vinyes i amb el dret de tenir-hi casa. Així va néixer un nucli típicament medieval.

Aquest primers repobladors eren barcelonins, gascons, segarencs, pallaresos, solsonencs, antics mossàrabs, gent del Baix Cinca, occitans, lleguadocians, provençalencs, gironins i d'altres llocs.