Especialistas en viajes a Sudamerica y viajes a medida
Viajes organizados - Circuitos - Cruceros - Turísmo rural - Ocio y espectáculos - Parques temáticos - Ferias y congresos

 

Fundació Barri de Pardinyes
Handbol Pardinyes Colla Gegantera de Pardinyes Escalada i Muntanya de Pardinyes   Centre de Cultura Contemporanea de Pardinyes Tir amb Arc Pardinyes Radio Pardinyes 107FM C.F. PARDINYES
 

La platja de Lleida: "El Merendero"

Al final de la Mitjana, riu Segre amunt, prop de les terres de conrreu, una família de Pardinyes va decidir aprofitar que hi havia molta gent que hi anava a prendre el sol, a banyar-se i a menjar, i va muntar, a començaments del anys 40, una guingueta, segons que ha explicat en Ramon Micó.

Micó diu que aleshores a lleida no hi havia res per poder banyar-se o refrescar-se a l'estiu. Les basses d'Alpicat encra no s'havien construït, no hi havia piscines, hi havia pocs cotxes i poques possibilitats d'anar a la platja i l'aigua del riu baixava molt neta. La gent de Lleida va començar a anar al riu a esmorzar, berenar i barnyar-s'hi.

"El merendero" dels Ibaceta o dels Micó, com se'l coneixia va restar muntat uns 15 anys, aproximadament, segons Micó. Fins que es van posar en marxa les Basses. El berenador era una mena de cabana, construïda amb canyissos i vela, amb un tancat de canyes cremades i teules clavades a terra d'estil rústic.

Per fer aquesta cabana, van haver de demanar permís a la companyia "La Canadiense". Cada any, un cop s'acabava la temporada es desmuntava el cobert. La guingueta funcionava des del maig fins a l'agost. Era regentda pels pares de Ramon Micó, el seu germà -pare dels Ibaceta- i ell. Feien caragols a la llauna, conill a la brasa, amanides, allioli i venien refrescos, vi, cafè, etc.

Aquell indret del riu, era una processó de gent des de bon matí que anaven a peu des de Lleida. La guingueta tenia uns 20 metres de fondària per 15 d'ample i la família Micó hi feien vida, a l'estiu i ells mateixos anaven a buscar els cargols que després feien a la llauna a 3 pessetes la ració. La paella la cobraven a 5 duros el plat.

Portaven el gel de la fàbrica de Pardinyes per mantenir les begudes fresques i algunes vegades s'hi feien festes i celebracions. Gairebé sempre s'acabava tocant la guitarra o la bandúrria en grup.

La contaminació del riu, les basses d'Alpicat i la gent que s'ofegava tots els estius van fer desaparèixer les guinguetes de Pardinyes. Llavors, la família Micó va posar en marxa una serradora en l'antic camp de futbol del Lleida, al barri de Pardinyes. Aquesta serradora era de la família Cabasés i el germà de Ramon Micó, els la va llogar. Posteriorment, quan es va urbanitzar aquella zona, on hi ha l'actual edifici Kronos, van traslladar la serradora en un terreny propi  que tenia la família a la carretera de Corbins, on encara resta oberta.

 

Font: Pardinyes, el barri darrera l'estació, de Francesc Castillo i López - Editorial Ribera & Rius

 

Envia un nou comentari

El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
CAPTCHA
Aquesta pregunta és per provar si vostè és un visitant humà i per evitar l'spam automatitzat.
2 + 3 =
Solve this simple math problem and enter the result. E.g. for 1+3, enter 4.

 

 

 

 

Orvepard | Organitzación de Veïns de Pardinyes

Sant Pere Claver, 1 | Lleida, Catalunya | tel.973247919