Es jubila el primer bibliotecari de Pardinyes, Frederic Baena

Gent de barri

Es jubila el primer bibliotecari de Pardinyes, Frederic Baena, 37 anys dedicat al foment i difusió de la cultura i els llibres per amor, vocació i passió

Frederic Baena es va implicar plenament en la sala de lectura de l’Associació de Veïns de Pardinyes (Orvepard), que havien creat Joan Genís i José Antonio Navasa, mentre era funcionari del Senpa i recent arribat a Pardinyes i integrat en el grup de joves, a finals dels anys 70 (encara eren als locals parroquials del barri). Amb el president de la Comissió de Cultura, Mariano Maestro, van impulsar el primer centre de lectura, en el primer casal de Pardinyes. L’any 1981, Frederic Baena s’encarrega de rectar un projecte perquè Orvepard cedeixi, per suggeriment del recordat regidor de Cultura Jaume Magre, el fons de llibres que tenia a l’Ajuntament, per poder crear la Primera i única biblioteca Municipal de la ciutat de Lleida. El projecte s’aprova i la Biblioteca de Pardinyes entra a formar part de la xarxa de biblioteques de la Generalitat de Catalunya (DOG 20 d’abril de 1983). Frederic Baena a més ha estat membre fundador, junt amb Ramona Salla, de la coral “Llum de Veus”, a finals de 1983 i amb Paco Ermengol, del Certamen de “Cartes de Desamor”, l’any 1991.

Com neix aquesta dèria per la cultura?

Influenciat pel consell permanent de la meva mare (nen estudia molt), qui també em va traslladar la passió pel cant. Cal ressaltar que el nostre estatus familiar era humil i no donava per comprar llibres. Tot el contrari que el meu veí qui tenia al seu abast (i jo no per falta de diners) tots els còmics i llibres que volia. La meva infància malaltissa també va influir en el fet de refugiar-me en la lectura i el dibuix. El cas és que des de petit he llegit i dibuixat molt. El destí igualment em va afavorir perquè vaig poder comptar amb el meu cosí Francisco Zapata, llicenciat en diferents matèries i funcionari de la Biblioteca Pública de Lleida, qui m’aconsellava el què havia de llegir i on podia trobar els temes que m’interessaven. Des d’aleshores he llegit un promig d’una hora diària.

S’ha de tenir un do especial per ser bibliotecari?

Es pot ser bibliotecari vocacional o funcionari. Jo sóc vocacional perquè he estat un apassionat de la meva feina. He sabut en tot moment el fons del que disposava i aconsellar a l’usuari en la seva recerca. La Biblioteca de Pardinyes és un exemple integrador de cultures i, per això, he procurat treballar en permanent contacte amb les escoles, instituts i Universitat per crear, posar en marxa o adherir-me a nous sistemes d’atracció a la lectura i per potenciar de biblioteca de Pardinyes: La Maleta Viatgera, Conta Contes, Dia de la Poesia, Grup de lectura, les Tertúlies Literàries, amb prestigiosos poetes i escriptors de locals i del país...

Com ha evolucionat la Biblioteca de Pardinyes?

De tenir un fons de 150 llibre vells, donats pels veïns i entitats i gairebé tots inservibles, al començament, passant a 1.500 exemplars quan van traspassar el fons d’Orvepard a l’Ajuntament, per poder tenir la primera biblioteca municipal, fins els 15.000 exemplars mixtes catalogats ara, en diferents suports: paper, digital, llibre electrònic i d’altres usos. L’espai ha condicionat sempre el creixement de la Biblioteca. De 110 metres lineals es va passar al doble i ara ja no es compta amb gairebé més espai per poder ampliar. Cal destacar també el canvi d’hàbits i d’usuaris de la biblioteca. Al principi, els usuaris eren escolar que venien a fer els deures i a realitzar algunes consultes i, poc a poc, s’ha anat caminant cap a la demanda d’informació i el préstec. Ara es comptabilitza una mitjana de 50 préstecs diaris. Els usuaris van des dels escolars, estudiants, universitaris fins els 80 anys i la franja principal oscil·la entre els 30 i 50 Anys. Estem a la mitjana de Catalunya.

Davant un possible sinistre, que salvaria de la biblioteca?

El Quixot de Miguel de Cervantes Saavedra; El Petit Princep, d'Antoine de Saint-Exupéry; Tirant lo Blanc de Joanot Martorell i la Ciutat Llunyana de Màrius Torres.

Com va ser el seu pas d’administratiu del Senpa a bibliotecari?

Al començament compaginava la meva feina d’administratiu (jornada intensiva) al Senpa del Ministeri d’Agricultura amb la de la Biblioteca. Dos contractes complementaris, fins que va arribar el tema de les comptabilitats i vaig decidir demanar excedència a Agricultura i quedar-me de bibliotecari a Pardinyes, encara que el sou era inferior. Durant molt temps vaig estar ampliant estudis fins aconseguir les llicenciatures d’Història (UDL) i Biblioteconomia i Documentació (UOC). De totes formes, a pesar de la meva passió per la cultura, aquest treball no ha estat gens fàcil perquè vaig haver de fer oposicions lliures amb 109 persones més per aconseguir la plaça fixa, encara que ja la venia desenvolupant des de feia uns anys com a funcionari municipal i vaig haver d’anar a judici perquè se’m reconegués la categoria professional.

Records bons i dolents

M’emporto la satisfacció d’haver pogut deixar la meva petita espurna cultural a la societat i d’haver rebut l’amor, estima i reconeixement, com a professional i com a persona, dels usuaris, amics i especialment del grup de voluntaris de la Biblioteca. Un reconeixement obtingut de les persones i d’Orvepard expressat durant el lliurament de premis del 25è Certamen Literari de les Cartes de Desamor, el passat 17 de juny. En canvi estic dolgut amb cert comportament institucional. He hagut de fer front a algunes relacions problemàtiques, difícils i distants, en molts moments, des del començament fins ara, tant a nivell laboral, com de dotació material i d’econòmica institucional. La Paeria mai ha destinat un pressupost fix pel funcionament de la Biblioteca de Pardinyes i encara continua sense aparèixer i ser reconeguda com a tal, a pesar de ser la única biblioteca Municipal de la ciutat (la resta són sales o centres de cultura), ben al contrari que la Generalitat de Catalunya que la té inclosa dins de la seva xarxa de Biblioteques.

Alguna cosa més?

La meva jubilació crec que ha comportat canvis a millor, a nivell laboral per les meves companyes substitutes, la qual cosa em congratula. Els desitjo el millor dels èxits personals i professional i que la Biblioteca de Pardinyes pugui arribar a ser la Biblioteca dels Barris Nord, descentralitzada i enclavada en una de les parcel·les municipals lliures de la rambla corregidor Escofet, com havia estat el meu somni. Ah!, i a partir d’ara faré el que vulgui perquè l’agenda i els compromisos els fixaré jo.

 

 

Text i fotos: Paco Castillo

Theme by http://canadapharmacyonline.net/ and Danang Probo Sayekti inspired by Maksimer